Anada a la Provença/3. Malhana (II)

Estàtua de Mireia a Santes-Maries de la Mar

II

Dels amors de jovenesa només un deixà empremta en el jove Mistral. Acabats els estudis als vint-i-un anys, torna al Mas dau Jutge on prendrà la decisió de dedicar-se a la poesia i on coneix una jove minyona piemontesa anomenada Magdalena Juvenal. Un dia la va veure refrescant-se en el rec i se n’enamorà. Enrere quedaran Lluïsa, la jove veïna que desvetllà el neguit de Mistral però que es feu monja en no ser corresposta, o la seva amiga Courrade. Les trobades amoroses sovintejaran d’amagat però una jove serventa no és el més adient per al fill d’un propietari rural. La passió dels joves enamorats és interdita, és un amor impossible. Adelaide, la mare de Frederic, tallarà de soca-rel aquell amor. Magdalena desapareix. Abandona el mas i retorna al seu poble. El jove Frederic quedarà marcat i serà en aquests moments que començarà escriure el primer Cant de Mireia. La història d’amor de Mireia i Vicenç, probablement, té el seu origen més profund entre les parets del Mas dau Jutge. Mistral immortalitzarà aquell amor impossible a Mireio. Pouèmo provençal invertint els rols dels protagonistes: en aquest cas seran Mireia la pubilla benestant del Mas dels Lledons i Vicenç el foragitat fill d’un cistellaire.

Casa del Llangardaix

Se saben ben poques coses més de Magdalena. Només que el 1856, cinc anys després de la desaparició, es va casar amb Francesc Dijon, un jove del poblet de Graveson proper a Malhana. Curiosament, Mistral figura com un dels testimonis de la núvia. Tres anys després, també un novembre com el que abandonà el Mas dau Jutge, Magdalena Juvenal traspassà amb vint-i-set anys, el mateix 1859 que es publicava a Avinyó l’obra mistralenca que hauria inspirat.

Mistral trigaria a superar aquella frustrada relació amorosa i de fet no es casaria amb Marie Rivière fins vint-i-cinc anys després.

Aquests anys de redacció de Mireia són anys difícils per al malhanès. Poc després del  foragitament de Magdalena, el Mas es vestí de dol per la mort del pare. En quedar el mas en l’herència del primogènit dels Mistral, el seu germanastre Lluis, Frederic i sa mare s’instal·len en la casa que li havia deixat el pare en el poble. La casa es coneixerà com la Casa del llangardaix i, més endavant, hi instal·larà un rellotge de sol amb la coneguda inscripció:

Gai lesert, béu toun soulèu,
l’ouro passo que trop lèu
e deman plóura belèu.

És en aquesta casa on Mistral va acabar Mireia i hi va escriure Calendau. Avui és la seu de la Biblioteca municipal i de l’Oficina d’informació.

Bibliografia:

Souty, Pierre: Madeleine, servante des Mistral: cante uno chato de Prouvènço F. Mistral, Grande imprimerie de Blois, 1959.

Entrades anteriors: 

• Anada a la Provença/3. Malhana (i IV)
• Anada a la Provença/3. Malhana (III)
• Anada a la Provença/3. Malhana (I)
• Anada a la Provença/2. Els Baus de Provença (i III)
• Anada a la Provença/2. Els Baus de Provença (II)
• Anada a la Provença/2. Els Bauç de Provença (I) 
• Anada a la Provença/1. Fontsegunho (i IV)
• Anada a la Provença/1. Fontsegunho (III)
• Anada a la Provença/1. Fontsegunho (II)
• Anada a la Provença/1. Fontsegunho