Anada a la Provença/1. Fontsegunho (II)

II

Avinhon(*), l’urbs papal, esdevigué el nexe d’unió d’una colla de joves lletraferits procedents de pobles i petites ciutats d’allò que seria la geografia nuclear del felibritge: els actuals departaments francesos de Vaucluse amb el massís del Leberon, les aigües tranquil·les de la Sorgo i les desmesurades de la Durença i encara més les del Ròse delimitant per ponent... i Bouches du Rhone amb la rocallosa Bauç de Provença, la plana de la Crau, l’extensa Camarga bressada en els braços del Ròse... i tants altres mites del paisatge i la cultura provençal!

A la ciutat dels papes, Frederic Mistral, de Malhana, i Anselm Matièu, de Castèu-Nòu-del-Papa, hi conegueren l’editor Josèp Roumanilha de Sant Romieg de Provença quan hi assistien a les seves classes com a alumnes. De seguida congeniaren per la mútua dèria poètica i constituïren un primer grup de lletraferits frisosos per la poesia i la llengua provençal. Pau Giera hi va conèixer Jean Brunet, nascut en aquella mateixa, i ben aviat, s’afegiria al grup  Teodor Aubanèl, també de la capital i, per la seva coneixença amb Juli Giera, Anfós Tavan que, el 1853 els conegué a tots en una trobada a Fontsegunho. En aquells moments Roumanilha ja havia proposat crear una nova escola poètica que tingués com a objectiu recuperar i prestigiar la llengua provençal.

Explicava Mistral que en aquella època gairebé cada diumenge s’aplegaven tota la colla de joves poetes – Roumanilha, que era més gran, feia el paper del líder ideològic – ara a Avinhon, ara a la plana de Malhana, ara als jardins de Sant Romieg o a les altures de Castèu-Nòu de Gadanho o a Castèu-Nòu-del-Papa per a esplaiar les seves inquietuds de jovenesa, cantar l’amor i cantar Provença. Ja sigui allà o ençà, hi escoltaren recitar per primer cop a Roumanilha Li Sounjarello, i a Aubanèl el seu Chaple dis Innoucènt, per exemple, i de tant en tant una darrera estrofa de Mireia acabada d’embastar…

En una d’aquelles trobades el 1850 hi conegueren Jenny Manivet una amiga de les germanes Giera que s’estava a Fontsegunho i Aubanèl se n’enamorà. Era la Zani a qui dedicà una de les seves obres més reconegudes, La Mióugrano entreduberto. Una magrana que a Mataró tingueren el privilegi de fer-ne un tastet en català a la Revista mataronesa el 1865. L’amor d’Aubanèl i Zani fou d’aquells impossibles que fan gran la seva història, tant que Zani la bruna podria posar de costat amb les grans amants de la tradició cultural, la Laura de Petrarca o la rossa Iseut de Tristany. A la fi, Jenny es va decantar per la vida espiritual, com Mireia, i es va fer monja. Aubanèl mai va superar aquell tràngol.

El 21 de maig de 1854, i els que vindrien, els set poetes van reunir-se al castell dels Giera però aquell cop seria diferent.

notes
(*) Sempre que ens ha estat possible hem respectat la grafia de l’occità clàssic en els noms de lloc i persona. Quan no n’hem sabut més hem mantingut la mistralenca.

Altres entrades

• Anada a la Provença/3. Malhana (i IV)
• Anada a la Provença/3. Malhana (III)
• Anada a la Provença/3. Malhana (II)
• Anada a la Provença/3. Malhana (I)
• Anada a la Provença/2. Els Baus de Provença (i III)
• Anada a la Provença/2. Els Baus de Provença (II)
• Anada a la Provença/2. Els Bauç de Provença (I)
• Anada a la Provença/1. Fontsegunho (i IV)
• Anada a la Provença/1. Fontsegunho (III)
• Anada a la Provença/1. Fontsegunho