 |
| Castell de Fontsegunho |
III
A la plana de Camp-Cabèu – avui una pineda per
anar-hi a passejar o veure-hi un partit de futbol en l’estadi que hi ha
entremig – vam prendre un camí que descendia a mà dreta, indicat
semiclandestinament amb un més que discret rètol, que duia al castell de Fontsegunho.
Si alguna cosa recordava encara el mateix camí però del 21 de maig de 1856
esmunyint-se obaga avall, era la frondositat del bosc de roures. Endinsar-s’hi
ni que fos resseguint el mateix caminoi que davallava a cals Giera ens resultà el joiell més preuat venint
de la solellada martellejant. Era l’indret més frescal d’aquell matí. Com
recordava el poeta de Castèu-Nòu de Gadanha en el pròleg de Amour e Plour, Fontsegunho
era el lloc ideal a on els diumenges anaven a festejar els enamorats del poble, el locus amoenus vaja:
aqui, pèr éli, i’a l’oumbro e lou silènci, la frescour e lis
escoundudo; aqui i a de font e de pesquié emé si banc de pèiro garni d’èure,
aqui i’a de draio e de draiòu bestort, mountant, davalant e menant dins li
bousquet; aqui i’a visto ravissènto, aire perfuma, cant d’aucèu, murmur de
fueio e risoulet de font...
Tavan, enyoradís, deia que per aquells
corriols podies asseure’t arreu, estirar-te, somiar l’amor si eres sol i si
n’éreu dos, fer-lo. Per això sentenciava que si eres nascut a Castèu-Nou
somiaves a Camp-Cabèu i “fa l’amour à Font-Segugno.”
Però avui la
realitat és una altra. En arribar al fons de l’obaga, un cartell desacomplexat
i molt menys clandestí que el d’abans ens advertia que allò era una propietat
privada i que el millor era fer mitja volta i entornar-se’n. El camí de caient aristòcrata
que prosseguia lineal, porta reixada enllà, moria a l’entrada de l’edifici.
Era el típic casal, una gran mansió aristocràtica de finals del XIX, amb la
façana salmonada. L’antic castell medieval l’havien mig enderrocat per bastir
el nou edifici a darreries del segle i se n’amagava però algun vestigi a
l’interior del novell. D’aquella manera només vam poder apreciar el jardí i la
font – eixuta. Uns operaris que feien el cigarret després del dinar
evidenciaven que s’hi estava fent reformes. El castell, propietat privada i
zelosament tancat al públic, no semblava que ningú tingués massa ganes de
mostrar-lo ni lluir la seva gesta.
Altres entrades
- Anada
a la Provença/3. Malhana (i IV)
- Anada
a la Provença/3. Malhana (III)
- Anada
a la Provença/3. Malhana (II)
- Anada
a la Provença/3. Malhana (I)
- Anada
a la Provença/2. Els Baus de Provença (i III)
- Anada
a la Provença/2. Els Baus de Provença (II)
- Anada
a la Provença/2. Els Bauç de Provença (I)
- Anada a la Provença/1. Fontsegunho (i IV)
- Anada
a la Provença/1. Fontsegunho (II)
- Anada
a la Provença/1. Fontsegunho
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada