Anada a la Provença/1. Fontsegunho

Anfós Tavan. Monument a
Castèu-Nou de Gadanha

I

Havíem fet estada a la Font de Vaucluso – la Vallis clausa petrarquesca – des d’on ens proposàvem deixar-nos emportar a la Provença mistralenca de mitjans del vuit-cents tot amarant-nos del seu terrer, emboirant-nos amb les olors, les fragàncies i els colors. Però, ai las, el temps de la ginesta havia quedat enrere! El sol piconador de mitjans d’agost, aquell mateix sol que ferí Mireia aplanant-li el camí, el decés final cap a l’espiritualitat volguda, ens xopava per carreteres locals. Bo que sort n’hi havia de la carretera que, a estones, conservava aquells plataners gegantins a banda i banda –testimoni d’un temps de camins sense asfalt – que formaven un túnel verd i fresc.

La carretera acabà en una rotonda que per una de les seves escapatòries després vam saber que et duia a les caves del Château de Fontségugne. Bona manera d’acabar la primera visita: amb una copa de rosat ben fresquet de Côtes du Rhone (AOP). Però vam fugir del deambulatori infinit per la sortida que menava a Castèu-Nòu de Gadanha.

Castèu-Nòu és un poble amb alguns racons amb encant que té el castell que li dóna nom i l’església encimbellats. Allà dalt, un cop superat el desnivell que t’hi mena per carrerons – per la Pujada dels fèlibres semblaria d’allò més adient- s’obre al pas el Camp-Cabèu, l’espectacular plana coberta de farigola que va captivar Anfós Tavan, el fèlibre de Castèu-Nòu. La seva casa encara es conserva i és un dels punts interessants en la visita. Probablement però, el personatge més rellevant per a la història de Castèu-Nòu de Gadanha és l’hisendat Pierre-Marie d’Alcantara Goujon (1770-1840), un prohom que deixà la seva fortuna als pobres i a l’escola del poble –encara avui porta el seu nom. Era el propietari del castell de Fontsegunho d’ençà la Revolució Francesa quan els marquesos de Gadanha el van perdre. Quan va morir el 1840, Goujon va deixar el castell i un bon pessic a Jean-Baptiste Giera, un botiguer de terrissa d'Avinhon que tenia quatre fills Pau, Jules, Clarisso i Jòusefino. Serà el notari Pau Giera, el fill gran, qui s’interessarà per la poesia però, malauradament, en morir jove la seva obra no acabà de florir. Signava amb el pseudònim de Glaup –jugant amb el seu nom- i la seva obra en provençal fou recollida per Josèp Romanilha amb el títol Li Galejado i publicada pòstumament el 1865 en el recull Lou Liame de Rasin. Avui en la plana de Camp-Cabèu hi ha el mausoleu on reposa el benefactor de Castèu-Nòu i, vés per on, del Felibritge.

Bibliografia

Tavan, Anfos : Amour e Plour. Recuei de pouësìo. Marsiho – Avignoun, Lib. Marius Lebon - Lib. Roumanille, 1876.[recurs en línea] Centre International de l'Écrit en Langue d'Oc http://sites.univ-provence.fr/tresoc/libre/libr0266.htm

 

Altres entrades

• Anada a la Provença/3. Malhana (i IV)
• Anada a la Provença/3. Malhana (III)
• Anada a la Provença/3. Malhana (II)
• Anada a la Provença/3. Malhana (I)
• Anada a la Provença/2. Els Baus de Provença (i III)
• Anada a la Provença/2. Els Baus de Provença (II)
• Anada a la Provença/2. Els Bauç de Provença (I)
• Anada a la Provença/1. Fontsegunho (i IV)
• Anada a la Provença/1. Fontsegunho (III)
• Anada a la Provença/1. Fontsegunho (II)