Mataró: llengua i cultura a la segona meitat del segle XIX/1

 

A la segona meitat del segle XIX, es reconeixen nuclis i cenacles intel·lectuals com ara el de Vic amb el Cercle literari de Vic, amb figures com Joaquim Salarich, Antoni d’Espona o Francesc Xavier Calderó i el Seminari i l’Esbart de Vic amb personatges com Martí Genís i Aguilar, Josep Serra i Campdelacreu i tan fonamentals com el canonge Jaume Collell o Jacint Verdaguer.

 

A Barcelona, a l’entorn de Marià Aguiló, trobem un dels grans nuclis culturals de la Renaixença i el catalanisme cultural. A casa seva es feien tertúlies que reunien els principals intel·lectuals del moment com ara el catedràtic i erudit historiador de la literatura catalana Manuel Milà i Fontanals, el filòsof i també catedràtic Francesc Xavier Llorens i Barba, el filòleg i crític literari Josep Coll i Vehí o el catedràtic i jurisconsult Estanislau Reynals i Rabassa. I les joves promeses universitàries com el poeta i llavors estudiant de dret i president de la Jove Catalunya Pere Nanot i Renart (l848-1886), l’advocat i escriptor Josep de Palau i d’Huguet (1841-1913), el metge, poeta i un dels membres més actius de la Jove Catalunya Joan Montserrat i Archs, el poeta Josep Lluís Pons i Gallarza, el poeta i gramàtic Tomàs Forteza i Cortès, el poeta i membre de la Jove Catalunya Ramon Picó i Campamar o la poetessa Victòria Penya i Nicolau entre molts d’altres. El mataroní Terenci Thos i Codina en serà un dels primerencs i més assidus assistents.

 

A Barcelona però, es produirà un fet de repercussió extraordinària: la institucionalització de la llengua i la literatura catalana amb la restauració dels Jocs Florals el 1859. Des d’aquell moment, ininterrompudament, any rere any cada primer diumenge de maig s’esdevenia la cita ineludible per als lletraferits, els intel·lectuals de renom i les noves classes emergents. Allí s’hi retrobaven els erudits i els escriptors i s’hi relacionaven. Els Jocs esdevingueren una mena de grisol. Fou un esdeveniment d’extraordinària atracció per al jovent universitari, molt especialment els primers anys, que veien una sortida novedosa a les seves inquietuds culturals. Aquest és el cas dels amics Damàs Calvet, Terenci i Silví Thos i Codina i Marcel i Melcior de Palau i Català, que assistiren a aquella primera cita i repetiren en endavant concursant-hi.

 

Mataró

 

En la dècada dels cinquanta, Mataró viu, com Barcelona i el país en general, l’esclat del procés de desvetllament dels neguits culturals i de lleure de les classes benestants i, en aquest context d’efervescència, sorgiran les primeres grans iniciatives que, al meu entendre seran determinants per a la modernització de la cultura local.

 

D’una banda la creació el 1854 de l’Ateneu Mataronès –inicialment amb el nom Sociedad Mataronesa de Amigos de la Instrucción- entitat on els joves benestants de tendència liberal-conservadora pogueren abocar les seves inquietuds culturals. D’una altra, el 1855 es fundava el Col·legi Valldemia de la mà d’Ermengol Coll, que pel seu caràcter innovador i de prestigi trancsendirà l'àmbit estrictament local, alhora que el fet de tractar-se d'un internat permeterà l'acolliment de figures destacades entre el professorat.

 

L’Ateneu Mataronès

 

L’Ateneu, impulsat per figures com Josep Garcia Oliver esdevindrà un referent cultural a la ciutat. Es faran cursos, sessions acadèmiques, especialment literàries, des de l’Ateneu s’impulsarà el primer periòdic, la Revista mataronesa (1856 i 1864-1866) de la qual Terenci Thos en serà redactor literari en la segona etapa. I també una important biblioteca, embrió del qual es nodrí l’actual Biblioteca de Caixa Laietana. La biblioteca esdevindrà una gran novetat oferint, per primer cop a la ciutat, un servei de préstec. Hi haurà subscripcions als principals periòdics i a través de la Revista Mataronesa s’establiran intercanvi d’exemplars amb altres periòdics, per exemple El Eco de la Montaña de Vic. Però a més s’anirà constituint un importantissim fos bibliogràfic en el qual robarem obres romàntiques, històriques i, poc a poc, també d’autors catalans en català. De l’Ateneu en seran socis acadèmics dues figures molt interessants, com el mataroní Marcel de Palau i Català o el figuerenc Damàs Calvet o els germans Silví i Terenci Thos i Codina.

 

El Col·legi Valldemia

 

El Col·legi Valldemia sempre s’ha associat a un model elitista i castellanitzant en oposició a l’Escola Pia de Santa Anna per on va passar un Puig i Cadafalch, per exemple. Però Valldemia té un paper extraordinari a la ciutat, era un punt d’atracció d’intel·lectuals de primera fila que hi feien de professor i, per tant, fora dels horaris escolars es relacionaven amb la ciutat com a socis de l’Ateneu Mataronès o escrivint en la premsa. Fixem-nos-hi:

 

Entre els personatges que he pogut identificar que feien de mestre a Valldemia hi ha el metge i poeta olotí Pau Estorch i Siqués (1805-1870), més conegut com “Lo Tamboriner del Fluvià”.

 

Un altre personatge molt interessant que tindrà vincles amb Mataró serà el polític republicà i poeta empordanès Albert de Quintana i Combis, “el Cantor del Ter”, (1834-1907).

 

Una altra figura destacada és el poeta Pau Bertran i Bros (Collbató, 1853-Esparreguera, 1891) que fou un dels primers folkloristes reconeguts entre l’estol d’intel·lectuals de la Renaixença. Entre 1879 i 1882  va ser professor a Valldemia on va donar classe d’Història.

 

A partir de 1867 Terenci Thos deixa la redacció del Diario de Barcelona i les seves activitats barcelonines per a centrar-se en la capital del Maresme on assumirà la co-direcció del Col·legi Valldemia. Entre els personatges més vinculats amb Mataró tenim a Josep Maria Pellicer i Pagès (1843-1903), l’arqueòleg i historiador autor del primer estudi històric sobre Iluro i historiador oficial del monestir de Ripoll, que s’incorporà al Col·legi Valldemia amb Terenci Thos el 1868.

 

Finalment, esmentar el músic Josep Garcia Robles (1835-1910), d’origen olotí, que el 1868 ja formava entre el professorat del Col·legi Valldemia coincidint amb l’entrada de Thos i Pellicer. Va musicar textos d’autors com Francesc Matheu, o de Joaquim Riera i Bertran i dels valldemistes Terenci Thos i  Josep Maria Pellicer, per exemple.

 

Bibliografia:

• VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume: "La Renaixença a Mataró: El col·legi Valldemia", a XXIII Sessió d'Estudis Mataronins, Núm.: 23 Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, 2007.
• VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume:150 anys dels Jocs Florals de Barcelona: certamens literaris al Maresme. Entrevista a El Racó (emesa el 17/9/09 a Mataró ràdio).
• VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume: Mireia a Mataró: 150 aniversari de l'edició de Mireio de Frederic Mistral. Entrevista a El Racó (emesa el 4/6/09 a Mataró ràdio).
• VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume: "La Mirèio de Frederic Mistral traduïda pels germans Thos i Codina". XXVI Sessió d’Estudis Mataronins. 28 de novembre de 2009. Comunicacions presentades. Museu-Arxiu de Santa Maria –Institut Municipal d’Acció Cultural, Mataró 2010.
• VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume: "Mataró en els orígens de la recepció del Felibritge: manuscrit d'una traducció inacabada de Mirèio". Anuari Verdaguer, Revista d'Estudis literaris del segle XIX. Núm. 17. Actes del VII Col·loqui Internacional sobre Verdaguer <> 6-8 de novembre de 2008. Eumo Editorial, Vic, 2010. P. 479-494.