El Blog d'en Jaume Vellvehí


diumenge, 1 de maig del 2011

Mireia a Mataró. Fòntsegunha, la Font del Desmai ...


Els set de Fontsegunha

El primer diumenge de maig de 1859, es celebrava la primera festa dels Jocs Florals de Barcelona restaurats, i en el discurs presidencial Antoni de Bofarull donava notícia de la publicació a Avinyó de Mireio. Pouemo provençau de Frederic Mistral. Per la seva banda, Víctor Balaguer, el secretari d'aquells primers Jocs, en el seu parlament posava de relleu el desvetllament de la literatura i la llengua provençal de la mà del poeta de Mallana.

Sovint les grans coses neixen o prenen forma en trobades circumstancials fins i tot anecdòtiques. El 21 de maig de 1854, per exemple, es van reunir els amics de l’escola d’Avinyó, que seran coneguts com "els set de Fòntsegunha": Josèp Romanilha, Joan Brunet, Teodòr AubanèlPau Gièra, Ansèume Matièu, Anfos Tavan i Frederic Mistral, amb el clar desig de treure la llengua provençal de l’oblit. Van fer la trobada a Fòntsegunha a Castèu-Nàu-de-Gadagno, un poblet prop d’Avinyó i van fundar el Felibritge. Aquell aplec de poetes i escriptors lletraferits va esdevenir la primera Felibrejada i, ben aviat Frederic Mistral en resultà el líder.

El 1867, un grup de joves poetes vigatans es reuniren a la Font del Desmai a Folgueroles i fundaren l'Esbart de Vic. Aquells poetes lletraferits foren Jaume Collell, Francesc Febrer, els germans Antoni i Joaquim Espona, Francesc Cuadros, Josep Serra, Martí Genís, Magí Verdaguer, els germans Francesc, Joaquim, Josep i Ramon Masferrer, i Jacint Verdaguer que en resultarà el líder.

El 1854 es fundava al carrer Nou de Mataró una entitat que havia d'esdevenir emblemàtica: l'Ateneu Mataronès. El jovent lletraferit i benestant s'hi aplegà per donar sortida a les seves inquietuds intel·lectuals i de lleure. Per l'Ateneu hi passaran personatges emblemàtics a la ciutat però també forans: un Albert de Quintana, un Damàs Calvet o uns germans Thos i Codina i Palau i Català per exemple. La transcendència de l'aplec d'aquestes personalitats en l'Ateneu Mataronès serà significativa.

El febrer de 1859 es publicava a Avinyó la primera edició de Mireio. Pouemo provençau i des d'aquelles primeres notícies en els Jocs barcelonins l'interès dels escriptors i intel·lectuals catalans per conèixer aquella obra anà en augment. A finals de juliol de 1861, el figuerenc Damàs Calvet publicava al Diari de Barcelona la crònica d'un viatge que l'havia dut a la Provença i la coneixença que hi havia fet amb els fèlibres. Calvet tenia una forta relació amb Mataró, on era soci de l'Ateneu i tenia grans amics com els germans Terenci i Silví Thos i Codina i Marcel i Melcior de Palau i Català. Precisament el mataroní Marcel de Palau, encara no una setmana després de l'aparició de la crònica de Calvet, començava a publicar en les mateixes pàgines del Diari de Barcelona una sèrie d’articles titulats Mireio. Poema provenzal. Era una crítica literària a la Mirèio, amb nombrosos fragments traduïts al castellà i comentats. Un any abans, el barceloní Francesc Pelagi Briz havia començat la que s'ha considerat la primera traducció catalana de Mireia.

Però fins i tot abans d'aquell estiu de 1861 - abans de la crítica de Palau i abans de la traducció de Briz - ja hi havia en marxa una traducció al català que, curiosament s'estava fent des de Madrid: els germans Terenci i Silví Thos, durant la seva estada en la capital, n’havien començat una traducció que quedà inacabada en el quart cant, degut a la dificultat que els suposava.

Calvet, Thos, Palau o Briz, com tants d'altres joves intel·lectuals, van tenir coneixement de l'obra mistralenca en els Jocs de 1859 desvetllant-los l'interès per Mirèio, però sens dubte serà l'amistat entre Calvet i els mataronins en aquests anys d'estreta relació el que promourà el seu interès pel moviment felibritge. Un interès que deixarà una forta empremta a la ciutat on, sovint, la premsa local publicarà poemes de Mistral o d'Aubanèl i, a la dècada dels noranta, s'organitzaran vetllades literàrio-musicals amb el nom de Felibrejades.

I quant als vigatans, els germans Thos col·laboraran en la premsa local de Vic, participaran en vetllades en el Circulo literario i -en especial Terenci- tindran una relació d'amistat i col·laboració amb Josep Serra i Campdelacreu, amb el canonge Collell i sobre tot amb mossèn Cinto, de qui Melcior de Palau traduirà l'Atlàntida al castellà.

De la rellevància de l'aportació mataronina a la recepció de Mireia, i de la literatura felibrenca en general, ja n'he parlat en altres ocasions (vegeu per exemple: Mataró en els orígens de la recepció del Felibritge: manuscrit d'una traducció inacabada de Mireio comunicació presentada al VII Col·loqui Internacional Verdaguer, celebrat a Barcelona el novembre de 2008); i si bé els fèlibres es trobaven a Fòntsegunha, si els de l'esbart de Vic es reunien a la Font del Desmai, el que encara no tinc clar és on devien fer les fontades els de l'Ateneu Mataronès: a la Font del Pericó?

Bibliografia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars